0:00h - Sortim del poble per la pista asfaltada que duu a Vilanova d'Escornalbou. Tot seguit, prenem una malmesa pista ascendent, cap a la nostra dreta. És el traçat del GR-7 cap a Gibraltar. L'anirem seguint, sempre amunt, fins arribar a la seva fi. Puja paral·lela al barranc Reial, de cara a la serra de l'Argentera.

0:06h - Veiem, a la nostra dreta, la segona xemeneia de ventilació del túnel de l'Argentera del ferrocarril de l'MZE "Línea de los Directos", que duu a Madrid.

0:20h - Trobem el tàlveg format pel material extret durant la perforació del túnel. Podem veure les destrosses produïdes pels aiguats de l'octubre del 1994. Passem per un replà que hom coneix com "els Pous", on veiem la tercera xemeneia de ventilació. Darrere nostre, hi ha una bonica perspectiva de tota la vall del barranc Reial i del poble de l'Argentera. Creuant la rasa, a dos minuts, veuríem, a mà dreta, l'antiga mina des d'on brolla aigua. Seguim el camí de bast romà totalment perdut. Anava per l'altra banda del barranc, i creuava els estrets al mateix indret que ho fa la pista.

0:45h - Trobem un estrat rocallós que ens barra el pas. Són els Estrets. Hi ha un estret pas entre les roques, recentment eixamplat per tal d'encabir-hi la pista. A l'esquerra veiem uns blocs despresos. Ens diu la llegenda que aquí es col·locaven els lladres, i robaven als vianants, amagant els diners en les moltes cavitats que ens ofereix la roca. Un cop creuat el pas del Estrets, el paisatge canvia sobtadament. Entrem en un terreny de gres roig. Veiem uns xiprers de nova repoblació. Cap a l'esquerra, surt un imprecís camí que duu al cim del proper Motxilló, un cim emblemàtic del poble de l'Argentera. I també el camí que duu, a peu de cingle, a la bonica i feréstega font dels Ermitants. Si el camé no roman net, recomano no aventurar-s'hi, ja que és un recorregut molt perdedor. Hi havia el costum de pujar al peu d'aquest cim, format per dues roques roges, a menjar-se una arengada per Pasqua (costum totalment perdut). Això ens ho va explicar el Domingo, de l'Argentera (q.e.p.d.). Seguim els senyals blanc/vermell del GR-7, sempre amunt.

0:50h - Creuem una malmesa pista que puja cal al Portell del Trucafort. Aviat acaba. I es pot continuar, seguint un camí molt desdibuixat i perdut, fins al Portell del Trucafort, itinerari més breu que seguirem ara. Es veu, mirant cap al sud, al fons, el Morral del Trucafort. Sempre seguint les marques del GR-7, entrem en la paral·lela pista, feta per l'Infocat, que ja acaba, molt malmesa. L'itinerari esdevé més abrupte. El camé es redreça i puja fort.

1:00h - En un tomb cap a l'esquerra, seguint amunt el GR-7, veiem uns pocs pins a la nostra dreta, els pocs que van romandre vius després del darrer incendi. En aquest punt, si no tenim por de punxar-nos, podem decantar planers cap a la dreta, i en cosa de 5 minuts arribarem a la font dels Pastors, indret idíl·lic, arranjat el 1954, segons llegim en una pedra del marge. Hi ha una taula de pedra. Tot l'indret roman ple de vegetació i molt perdut. Hom va restaurar un indret d'aiguamolls i d'abeurada dels ramats, arranjant-lo i donant-li la forma d'una bonica font, en un entorn de roca calcària blanca. Ara, aquesta solitària i perduda font, sol romandre seca. Més a la dreta, a uns 50 m, podem veure uns tolls d'aigua, quan ha plogut, envoltats de joncs. La capa freàtica sembla que ha abandonat la font dels Pastors. Sempre amunt, el sender puja fent uns revolts.

1:15h - Portell del Peiró. Hom coneix aquest indret com la Divisòria. Hem guanyat la carena de la serra de l'Argentera, als 643 m d'alçada. Aquest nom li ve perquè ara entrem en el terme de Pradell. Tenim al davant un indicador: "La Torre de Fontaubella"; és el camí gran que anava fins en aquest poble. Ara, és pintat com a PR (marques de color blanc/groc). Aquest PR ve des del coll de la Teixeta, pel llom de la serra. Des d'aquí, podem gaudir d'una impressionant panoràmica cap als quatre punts cardinals. Tenim al davant, llunyana, l'estació del ferrocarril de Pradell, indret de sortida del túnel de l'Argentera. Girem cap al SO, seguint el llom de la serra, ara esdevinguda planera. La vegetació és escassa. Però el que ens sobta més és que tenim al nostre abast els aerogeneradors de l'empresa Ecotècnia. Seran 97 aparells quan el desplegament sigui complet, segons ens ha informat la premsa escrita. Som al parc eòlic del Trucafort. Se sent el soroll produït en girar les pales. Al visitant, no li passa desapercebut l'enorme impacte medioambiental d'aquest parc eòlic del Trucafort, instal·lat en un indret classificat per la Generalitat de Catalunya com a espai d'interès natural (dins el PEIN). Inicialment, caminarem per una pista, però aviat veurem les marques del GR-7, que ens desvien cap a la nostra esquerra, seguint un sender que ens situarà en el llom de la carena.

1:30h - Portell del Trucafort, als 654 m. Se'ns apareix com un collet. Per aquí arriba un sender que puja des dels Estrets. Aquí abandonarem el terme de Pradell, i entrarem novament en el terme de l'Argentera. Cap a la dreta, aviat s'inicia el terme de la Torre de Fontaubella.

1:45h - Guanyem el cim de la serra de l'Argentera, als 706 m d'alçada. És el Morral de Vilanova, nom que li ve perquè des d'aquí es pot veure Vilanova d'Escornalbou. Veiem tota la serra, des de les antenes, situades damunt dels colls del Vicari. Es veuen en tota la seva esplendor la cinglera del Montsant, la Mola de Colldejou, la serra de Llaberia, Escornalbou, la Muntanya Blanca i el massís de la Puntaire. Veiem Marçà i el seu castell. Veiem la mar Mediterrània i el seguit de pobles del pla. No diré que es vegi Mallorca, perquè jo mai no l'he vista. Hi ha una senyera i també una làpida amb un text de difícil lectura, mig esborrat, on es lloa l'Argentera. Seguim pel fil de la serra, i coronem un altre morral de la mateixa alçada.

1:50h - Iniciem la baixada, situant-nos a la banda contrària del cingle, mirant cap a les terres de Colldejou i del coll Roig. Descendim uns metres i ja veiem les restes d'un sender, que seguirem cap al SE.

2:00h - Som en un grauet, que inicialment pot semblar-nos molt vertical, impracticable. Però, anant seguint el sender, perdrem ràpidament alçada, sense dificultat.

2:15h - Coll, als 611 m. Per aquí, ens creuem amb un camí que ve des dels Estrets, passant per sota la font dels Ermitans, i arribava fins al coll Roig: avui totalment desaparegut. Seguim en la mateixa direcció que dèiem, i entrem en el terreny de roca roja de gres. El camí sembla que vulgui enfilar-se cap al cim punxegut que tenim al davant, el Bassí, de 642 m. Però el flanqueja, i baixa amb un fort pendent. Veiem margallons per primera vegada: la vegetació ha canviat, de sobte.

2:30h - Arribem al coll, als 556 m. Veiem una torre elèctrica de la línia de molt alta tensió que ve de les nuclears i va a Rubí. Som en una pista. Davant, tenim el cim del coll Rodó, de 621 m, encimbellat amb un pessebre. L'antic camí baixava cap a llevant, però ara ha desaparegut, des que hi ha la pista que van emprar per situar les torres d'alta tensió. Seguim la pista avall, entrant en la depressió del barranc de la vall de l'Argentera. Forta baixada.

2:45h - Se'ns ajunta, per la dreta, una pista, marcada com a PR. És el PR-C-28 que ve de Colldejou. Compte! La pista acaba abans d'arribar a Colldejou. No us refieu.

2:50h - Fi de la pista, en la carretera asfaltada que puja des de Vilanova d'Escornalbou. La seguim cap a l'esquerra, pujant. Hi ha un pal indicador.

3:00h - Collada de les Masies, als 469 m. Hi ha un pal indicador i també indicadors de carreteres. Com que els antics camins ara són intransitables, seguirem la pista asfaltada que duu al peu d'Escornalbou, al coll de les Alzines Sureres, als 572 m. Ho aconseguirem amb 30 minuts de caminar per l'asfalt. És la solució més interessant, però cal tenir en compte que la pista puja, i força.

3:30h - Coll de les Alzines Sureres, als 572 m. Cap a l'esquerra, hi ha una pista que en 5 minuts ens situa en la boca de la mina d'explotació de baritina. Pujarem per la carretera cap a Escornalbou. Forta pujada, acotada com del 18%. En arribar a l'aparcament, situat al puig de l'Àliga, avançarem fins al llindar de l'esquerra, d'on arrenca l'anomenat camí dels Frares, que ens conduirà al poble de l'Argentera, en 45 minuts.

Josep M. Cabré
"Mola de Colldejou i Serra de Llaberia, Argentera, ..."