Tot i que es coneixen poques dades de la demografia medieval, se sap que tenia 30 focs (cases) el 1339, any en què s'integra a la Comuna del Camp, i que es reduïren a 11 el 1497, després de la repetida i assoladora presència de la pesta a Catalunya i a tota Europa. La recuperació posterior fou més lenta, en té 15 el 1515, 19 el 1553 i 13 el 1563.

Es tornen a comptar 15 focs el 1708, 16 el 1719, 20 el 1763 i 21 el 1773, i passa de 83 habitants el 1718 a 219 el 1787, seguint la tendència general d'augment de població a la comarca durant aquest segle. Aquesta explosió demogràfica pot ajudar a explicar la construcció de la nova església de Sant Bartomeu.

El 1830 la població tenia 152 habitants, arribaren als 319 el 1842, descendiren a 275 el 1844, remuntaren als 303 el 1857, es tornà a davallar a 260 el 1877 i s'assolí la seva fita màxima el 1887 amb 476. Després d'aquesta remuntada s'inicià la davallada definitiva que portà als 263 el 1897.

Durant el segle XX, la població de la vila ha anat disminuint a un ritme proporcionalment semblant al dels altres pobles de la Baronia. Va iniciar el 1900 amb 242 habitants que mantingué, amb lleugeríssimes variants, fins el 1930 i a partir d'aquest moment minvà d'una manera progressiva -tret de dues lleus revifalles el 1940 i el 1965- a 209 l'any 1950, 172 el 1970, 167 el 1978, 158 el 1981, 110 el 1991 i 150 el 1999.

En l'actualitat (16/8/2021) el poble té 132 habitants censats.