L'Església

Construïda i acordada pel poble el 1750, l'església de Sant Bartomeu té una senzilla façana barroca; anteriorment s'havia bastit l'abadia. El retaule barroc que va daurar Pau Montserrat de la Selva va ser cremat l'any 1936, i només se'n salvà l'antiga imatge de Sant Bartomeu que presideix l'altar actual. Va contenir, a partir del 1838, una bona part dels objectes de culte retirats d'Escornalbou.

El monument a Eduard Toda

Modest Gené i Roig (Reus, 1914 - Bata, Guinea Equatorial, 1983) és l’artífex de l’escultura. Va realitzar monuments i imatgeria religiosa. Algunes de les obres seves més destacades són la imatge de la Mare de Déu de la Misericòrdia de, i les escultures de la capella del Calvari, a la Seu nova de Lleida. Va residir a l'estranger des dels anys cinquanta. A Guinea va deixar diversos monuments (La reina Bisila amb l'infant). Va guanyar el premi Àfrica d'escultura.

L'Ajuntament

L’Ajuntament actual es va inaugurar el 1991 essent alcalde el Lluís M. Castellví. La casa anterior s’anomenava Cal Ros i es va comprar per a substituir l’anterior ajuntament que estava ubicat al Carrer dels Bous.

L’antic edifici, a més, tenia la font de Sant Bartomeu.

La Font Vella

D’aquesta font no se’n sap l'origen concret. El que se’n sap és que l’any 1907 es va realitzar una reforma perquè l'aigua que sortia de la mina es recollís en un dipòsit construït.

L'aigua d'aquesta font era la que s'utilitzava a les cases abans de canalitzar l'aigua d'aquestes. Al costat de la font hi ha els rentadors que aprofitaven la mateixa aigua.

El cementiri

L’actual cementiri municipal, usat per primera vegada el 1919, es construí per substituir el cementiri parroquial situat al centre del poble i a la vora de l’antiga església. Aquest cementiri és una reproducció a escala reduïda d'un cementiri de París.

El túnel ferroviari

El fet més notable del segle XIX fou la construcció, sota la direcció d'Eduard Maristany i Gilabert, del túnel de ferrocarril de l'Argentera, dit també de la Torreta o de la foradada de l'Argentera, de 4.043,75 metres de llargada, per la companyia Madrid-Saragossa-Alacant.

A la seva època, es va tractar d'una important obra d'enginyeria, per la qual cosa el rei Alfons XIII va atorgar el títol de Marquès de l'Argentera a Eduard Maristany l'any 1918.

L'obra va començar l'octubre del 1883 i es va inaugurar el 1890. Va ser el més llarg de la península ibèrica fins a l'1 d'octubre de 1957.

El principi de la línia es troba a l'estació anomenada de França, a la ciutat de Barcelona, a l'avinguda dedicada al Marquès de l'Argentera.

La Trilla

L’Argentera comprèn també l’antic terme de la Trilla, que segons la tradició era l'antic magatzem i lloc de treball metal·lúrgic; d’aquí el nom de Trilla o Tries. Efectivament, al seu redós hi ha filons de barita i plom. Tenia qualificatiu de quadra i era de l'arquebisbe. Possiblement és el mateix mas donat el 1195 a Pere i la seva muller Joana, que havien de donar rendes a la sagristia d'Escornalbou. La donació fou confirmada el 1296 a Ramon Jujol i els seus i és esmentada com una masia amb forn. El 1412 Pere Sagarriga donà el mas a Pere i Ferrer Monter, de Pradell. Actualment és un gran mas, situat al fons de la vall.