En una valleta solcada pels barrancs Reial i de les Valls i dalt d'un serradet s'escampen unes cases pageses i de bon veure, tot formant la vileta que porta el nom immaculat de l'Argentera. No són massa els edificis ni s'arrengleren en massa carrers i places, però aquestes vies -ni gaire llargs els carrers i petitons els espais oberts- es remarquen per la condícia i per l'agençament quan s'hi passa o s'hi passeja. No hi fan deturar valuoses o originals mostres arquitectòniques o especialíssimes peculiaritats d'aquelles que embadoquen el turista ingenu, ens captiven per llur bon endreç i per llur adornament: plantes florides o de bell fullam guaiten per finestres i balcons, fan guàrdia a les entrades i omplen comprometedors racons.

Quan es deixa el redol, es tiri per on es tiri, se sent murmurar l'aigua i es pot anar a moltes fonts. I en resseguir els voltants de l'Argentera se'ls veu tot verdor i ufana, puix que mai no van assedegats, i hi pot assaltar la sorpresa que un hom no es trobi a un lloc pertanyent a aquella part del país que algun geògraf ha distingit com a Catalunya Seca, per contraposar-la amb la part septentrional, evidentment humida.

Podria ser que d'aquesta abundor aquosa pervingués el nom de la vileta. Quan l'aigua resplendeix als raigs del sol agafa tonalitats d'argent, i més en el cas d'aconseguir doblària. Ella i la plata brillen amb la mateixa claredat. Els etimologistes, però, no s'entendreixen amb les esperances o amb les similituds i han cregut que l'origen del nom de la vileta prové de l'existència en el seu terme d'unes mines de plata -o de plom- que foren explotades per aquells romans ressuscitats en el rostre i en el tipus de molts habitants de l'indret i que els successius dominadors de la contrada també feren furgar. (...)

I el nom, vingui d'on vingui, s'ha fet extensiu a la serra on s'arreceren les cases de la vileta perquè no se les emporti el vent impetuós que de la gran barrera detura. El fet sembla indicar que el poblet ho és tot dins la vall, puix que el seu nom s'enfila fins a les carenes. Però si es contempla la dotada des de les muntanyes d'Escornalbou, des de la serra de l'Argentera o des dels colls que relliguen aquestes elevacions les cases de l'Argentera es conformen en la vista panoràmica, entre la verdor de boscos i conreus. Les serres, per tant, haurien de comandar i l'ambient de la vileta se n'hauria de ressentir. La severitat que n'emana fóra natural que traspués a la vileta, com pertot. Però no! La muntanya no ha predominat, tot i que influeix i l'Argentera no ha pogut tornar-se ombrívola.

El nom tampoc no ha fet la cosa, en aquest cas. Altrament, la vileta fóra orgullosa com la plata, falsa com el plom o versàtil com l'aigua -que fins empresonada és inquieta. I no és res més que clara, agençada i benagradosa. Ja en té prou per a viure i prosperar.