Del S. XV al S. XVIII
La història des del segle XV al segle XVIII
Als segles XIV i XV, l'Argentera era una juraderia (òrgan executiu dels municipis administrats per un jurat).
En la guerra civil catalana del segle XV, la Baronia es mantingué fidel a Pere de Urrea i al monarca Joan II, encara que els canonges del convent eren del parer contrari.
L'església de l'Argentera, a finals del segle XV, era de col·lació de l'arquebisbe de Tarragona.
Al segle XVI, l'Argentera formava part de la Baronia d'Escornalbou vinculada a la Mitra.
L'agost del 1710 els representants del poble a la reunió de la Comuna es ratificaren en el suport a l'arxiduc Carles.
Durant el segle XVIII, els religiosos franciscans que hi havia al monestir recollien almoines i donatius pels pobles de la Baronia. També realitzaven predicacions en festes majors, Quaresma i altres solemnitats dels pobles de la Baronia a canvi d'algun recurs.
El 1742 els veïns de l'Argentera, conjuntament amb els de La Trilla, construïren l'actual Casa Parroquial (abadia).
Façana de l'esglésiaEl 2 de desembre del 1750 el poble acordà l'edificació de la nova església de Sant Bartomeu, finançada amb el quinzè de les collites del 1751 fins al final de l'edificació. El quinzè l'havien de pagar els veïns del poble, els de la Vilamanya i els de la Trilla. L'edificació de la nova església de Sant Bartomeu cal relacionar-la amb l'augment demogràfic del segle XVIII, degut a la petitesa de l'edifici existent i al cost massa alt del seu adobament. Autoritzada l'obra per l'arquebisbe Pere de Copons el 15 d'abril del 1751, es col·locà la primera pedra el 28 d'octubre del mateix any i s'inaugurà el 23 de setembre del 1753, en un moment de franca prosperitat econòmica a conseqüència de les esplèndides collites d'avellanes. En l'obra s'aprofitaren materials d'enderroc de l'antiga església i mentre durava la construcció les misses es deien a la casa del forn. El retaule barroc que havia daurat Pau Montserrat, de la Selva del Camp, per 950 lliures, el 1795, i el Sant Bartomeu de fusta foren, dissortadament, cremats el 1936 (en plena Guerra Civil Espanyola); se'n salvà només una antiga imatge de Sant Bartomeu, que presideix avui l'altar major.
L'Argentera tenia ja el 1750, com s'ha esmentat anteriorment, una notable collita d'avellanes, fet que la situa com un dels llocs pioners del Camp en aquest conreu.
El 1753 era Batlle General de la Baronia d'Escornalbou un dels fills de la Casa Cabrer, Jaume Cabrer.
El 7 de gener de 1759 fou votada per insaculació la festa de Sant Tomàs de Canterbury com a advocat contra el xarampió.