El dilluns 30 de juny, a les set de la tarda (19.00 h), a l’Espai Cultural el Col·lègit comptarem amb la companyia del Dr. Javier Martín Vide, que ens parlarà de «l’Emergència Climàtica i els Riscos Meteorològics».

Es podrà seguir en línia al següent enllaç:

https://youtube.com/live/yWZ48GlpiJw

La Conferència:

El canvi climàtic antròpic és una evidencia científica. Des dels anys 80 del segle passat la temperatura mitjana global de l’aire en superfície ha augmentat de forma estadísticament significativa: és l’anomenat escalfament global. La raó està en les emissions ingents de gasos d’efecte hivernacle. El valor de l’escalfament s’apropa ja a l’1,5ºC, respecte a la mitjana de la segona meitat del segle XIX, període de referencia. Estem ja, doncs, a prop del primer llindar d’alerta de l’Acord de Paris (2015). Fins i tot, a la conca de la Mediterrània l’augment tèrmic ha estat més alt.

L’acumulació de calor al sistema climàtic produeix un efecte encara menys desitjable: l’augment de la freqüència i/o de la intensitat dels episodis meteorològics extrems, com ara onades de calor, sequeres o precipitacions torrencials.

En conseqüència, haurem d’adaptar-nos a les noves condicions climàtiques, per tal de disminuir el risc de patir efectes greus, alhora que estem obligats a reduir els nostres consums i les nostres emissions contaminants.  

Tothom hi és convidat!

Sobre el Dr. Martín Vide:

El Dr. Javier Martín Vide és climatòleg i catedràtic emèrit de Geografia Física de la Universitat de Barcelona, així com Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Llicenciat en Matemàtiques (1977) i Doctor en Geografia i Història (1982), ha centrat la seva activitat investigadora en anàlisis probabilístiques de la precipitació, riscos climàtics, anàlisis sinòptiques, clima urbà i variabilitat i canvi climàtic.

Expert en anàlisi estadístic de la precipitació, tipus de temps, climatologia urbana i canvi climàtic. Algunes de les seves aportacions són el descobriment de l'Oscil·lació de la Mediterrània Occidental i la proposta dels índexs de Concentració (CI) i de Disparitat consecutiva (D). Ha dirigit 36 ​​tesis doctorals.

Va ser el primer president de l'Asociación Española de Climatologia (1998- 2004) i del Consell Assessor del Servei Meteorològic de Catalunya (2000- 2011). Revisor del Quart Informe d'Avaluació del IPCC (2007) que va compartir el Premi Nobel de la Pau de l'any 2007. Ha estat president de l'Asociación Española de Geografia (2009- 2013) i del Comitè espanyol del World Climate Research Programme (2010- 2015), i director de l'Institut de Recerca de l'Aigua (UB) (2015-2019). Ha publicat 30 llibres i al voltant de 400 articles i capítols de llibre. Figura al Rànquing de Stanford entre el 2% dels científics més influents del món. Reconegut conferenciant, participa amb freqüència als mitjans de comunicació.