Del S. XIX a l'actualitat

print pdf

La història des del segle XIX a l'actualitat

El 1811 es produí l'extinció de la Baronia; el senyor d'aquestes terres encara fou l'arquebisbe de Tarragona al llarg del segle XVIII.

Durant la invasió napoleònica de principis del segle XVIII, les tropes franceses, destinades a reforçar el setge de Tarragona, passaren per l'Argentera, entre d'altres indrets, en recerca de queviures, cosa que provocà la fam.

El juny de 1838 bona part dels objectes de culte retirats d'Escornalbou foren dipositats a la parròquia.

El 15 de maig de 1850 es votà Sant Isidre per advocar contra el diabló (insecte que s'alimenta d'avellanes).

El 1862 es feren les piles baptismals de pedra a l'església.

L'historiador Madoz, el 1847, destacava els boscos de pins i alzines del terme i donava com a úniques indústries un molí de farina i diverses mines, explotades des d'antic però totes elles d'un baix rendiment. Com a principal conreu donava la vinya, seguida de l'avellaner, el blat, l'ordi, els llegums, les verdures i la fruita.

El 1853, es calculava que la mitjana anual comerciable d'excedents agrícoles era de 20 quarters de fesols, 1200 d'avellanes, 2000 càrregues de vi, 600 d'aiguardent i 500 quartans d'oli, alhora que s'assenyalava l'existència d'una mina de plom, una de coure i tres de plata.

El 1867 Duesaigües perdé de nou la seva independència com a entitat eclesiàstica i fou agregada de nou a l'Argentera.

El 1872, en les úniques dades electorals conegudes de l'època, la victòria fou per al governador amadeista.

El fet més notable del segle XIX fou la construcció, sota la direcció d'Eduard Maristany Gibert, del túnel de ferrocarril de l'Argentera, dit també de la Torreta o de la foradada de l'Argentera, de més de 4 km de llargada (exactament 4.043,75 metres), per la companyia Madrid-Saragossa-Alacant (ferrocarril dels directes). L'obra fou començada l'octubre del 1883 i inaugurada el 1890. Fou el més llarg de la península ibèrica fins a l'1 d'octubre de 1957, any en què s'inaugurà la nova línia ferroviària de Renfe de Zamora a Galícia. Fou una important obra d'enginyeria, a la seva època. La seva entrada és un quilòmetre abans d'arribar al poble, havent-hi romàs un campament de treball. El 1918, Alfons XIII concedí el títol de Marquès de l'Argentera a Eduard Maristany. El principi de la línia es troba a l'estació anomenada de França, a la ciutat de Barcelona, a l'avinguda dedicada al Marqués de l'Argentera. La llargada del túnel era un perill per als maquinistes de les màquines de vapor, que duien posades les mascaretes antigues per poder creuar, sense perill, aquest llarg túnel.

A l'any 1900, tots els municipis comptaven amb algun avellaner, però l'únic que val la pena tenir en compte és l'Argentera, amb 124 hectàrees de cultiu, que representaven el 40,5% del seu cultiu, seguit, de molt lluny, per Colldejou, amb el 3%.

Carrer Eduard Toda floritArran de la reconstrucció del castell d'Escornalbou, l'Argentera resultà beneficiada per Eduard Toda i Güell, que restaurà el nucli del poble. Toda, a part de restaurar la Casa Cabrer, finançà bona part de les obres del nou cementiri, la casa del comú, les escoles i la Societat, a més d'impulsar l'enjardinament dels carrers, una característica que ha passat a formar part de l'agradable fesomia del poble. Aquest, agraït, li dedicà un monument amb un bust de l'escultor reusenc Modest Gené creat el 1950, i reformat el 1992.

Al 1919, es va enterrar la primera persona al nou cementiri, tot i que no estava acabat, per tal d'evitar l'espera de l'exhumació (5 anys).

L'església fou ferida per un llamp l'agost del 1929, la qual cosa ocasionà importants desperfectes a la cúpula i a la teulada.

Abans de la guerra civil, Toda invità al castell en Ventura Gassol, en aquells moments conseller de la Generalitat de Catalunya en l'època de la 1a República. Essent en el castell, Toda l'invità a una partida de cartes, que ell sempre realitzava a l'hort de l'abadia, amb el metge (mantingut pel mateix Toda) i amb Mossèn Pàmies. En plena conversa varen proposar a en Ventura Gassol mostrar-li l'església; aquest quedà meravellat en veure el Sant Bartomeu, la creu i el peu de la Veracreu. En iniciar-se la guerra, Ventura Gassol va manar als Mossos d'Esquadra, amb una ordre feta per ell mateix, que recollissin el Sant Bartomeu de pedra, la creu i el peu de la Veracreu de l'Argentera. Ho varen prendre a un museu de Reus i posteriorment, en plena guerra, portaren les peces, prèviament catalogades, a un museu de París, al qual van restar exposades. En finalitzar la guerra, el Joan Llaveria de cal Pascaló va anar a buscar, amb el seu camió, les tres peces a la frontera catalano-francesa. En arribar aquest amb les tres relíquies, es va fer tal celebracó que no se'n recordava cap d'igual.

El maig de 1937 hi funcionava un sindicat de la CNT.

El 1965 es fundà la Cooperativa agrícola.

Des de la guerra civil fins ara, l'Argentera ha estat un lloc d'estiueig per a famílies de la comarca i d'arreu de Catalunya.